Solidaritats i crisi

En moments com l’actual en que tant es parla de Solidaritat i Insolidaritat, caldria potser reflexionar una mica sobre el significat profund d’aquests termes. Segons el diccionari, solidaritat és: “La relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns”. És per això que considerem un dels actes més incívics i insolidaris el fet d’anar per la vorera dels carrers de la ciutat en bicicleta. És possible que hi hagi persones que pensin que això és una ximpleria i que no n’hi ha per tant i que al cap i a la fi, anar en bicicleta sempre serà més solidari que anar en cotxe o moto. Llavors només cal pensar en les persones amb alguna minusvalia, els nens petits, les mares amb cotxet i sobretot en la gent gran. Conec gent gran que no s’atreveixen a sortir de casa per por de ser atropellats per una bicicleta perquè ja han tingut més d’un ensurt. Dit això, la persona que puja a la bicicleta i s’enfila per sobre de la vorera tot pitjant el timbre de forma frenética perquè tothom li obri pas no té cap excusa que el salvi de formar part de l’inevitable exercit de feixistes que menypreen el més feble i aposten per la supremacia dels més forts. Un cop puges a la vorera amb la bicicleta ja no si valen solidaritats més o menys llunyanes. No importa si simpatitzes amb el tantes vegades santificat poble palesti, si ets partidari de plantar patates a la plaça Catalunya per tan de mostrar a la Gran Banca que un món diferent és possible, si portes una samarreta amb alguna llegenda dels anys 60 o 70, si ets capaç de cremar algun contenidor per tal de cridar l’atenció dels G-20 o si vas participar en alguna manifestació en l’època d’Aznar durant la qual excepcionalment no volíem cap guerra. Si puges a la vorera en bici és que tant se t’en foten els avis, els nens, els malalts o les persones amb mobilitat reduïda. Si puges a la vorera en bici ets un cafre i tot lo altre no té cap més importància que saber a quin partit vota una persona que pixa a la nit a l’aparador d’una botiga.
D’altra banda la societat que permet que es menysprein així les seves persones grans és una societat en crisi. En profunda crisi, i aquest cop no estem parlan d’una simple crisi econòmica.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s