Qui va matar Nola Kellergan?

Afortunadament per als afeccionats o els maniàtics de la lectura, cada cinc o deu anys apareix una obra que ens entusiasma i ens anima a seguir creient que hi ha gent molt bona en això d’escriure, malgrat les tones i tones de papers impresos disfressats de suposats llibres que abarroten les nostres llibreries. L’onada de mediocritat a la qual ens anem acosumant cada cop més, afecta tots els sectors professionals de la nostra societat i si és evident que ha aconseguit genertalitzar-se en, per exemple, l’ambit polític, no es pot descartar de cap sector professional. Cada any per Sant Jordi (i no cl que sigui Sant Jordi) apareixen milers d’autors i llibres completament prescindibles que campanyes més o menys ben orquestades dirigides per editors que més valdria que es dediquessin a vendre aspiradores de porta en porta, intenten fer passar per obres mestres o grans descobriments de la història se la literatura. Ara bé, com dèiem al principi de tant en tant, molt de tant en tant, algun autor, alguna obra, obre una escletxa en aquest túnel de desastres editorials en el qual ens trobem immersos. Fa ja uns quants anys un amic em va recomanar un llibre que un cop vaig agafar em va absorbir fins arribar a la última ratlla de l’úlma pàgina. És tractaba de ‘La sombra del viento’ de Carlos Ruíz Zafón. no vaig experimentar la maixa dependència d’una lectura (ni tant sols amb la seva segona i tercera part) fins que em vaig deixar endur per Stieg Larsson i la seva trilogia ‘Milennium’. Des de llavors he hagut d’esperar a a Joël Dicker i el seu ‘La verdad sobre el caso Harry Quebert’, que subtitolaria, i ja m’entendreu:’Qui va matar Nola Kellergan’. Però no vull explicar res de res del llIbre. Com diu sempre la meva amiga Elena, gran afeccionada a la novel.la negra dels llibres que es tenen per llegir no s’ha d’avançar ni els comentaris de l’ditor a la solapa. Només us diré una sola cosa: us abduirà de la primera a la última plana com només molts poc llibres ho aconsegueixen fer. El llibre de Dicker funciona amb la perfecció d’una maquinària de rellotge suïs, cosa que potser no ens hauria de sorprendre d’un escriptor nascut a Ginebra. Enfí, jo l’he colocat a l’estanteria dels deu millors llibres de la meva vida, tampoc no us diré quin he desplaçat per fer-li un lloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s